Contestació de l’Associació de Bibliotecaris Valencians a les al.legacions presentades per l'Associació d'Arxivers Valencians i diverses persones que s'adhereixen a ella.Conselleria de Justícia i Administraciones Públiques Secretaria General Serveis d’Entitats Jurídiques Col·legis Profesionals N/Ref.: 6/2000 -C AL SERVEI D’ENTITATS JURÍDIQUES - SECRETARIA GENERAL DE LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES SECCIÓ COL·LEGIS PROFESSIONALS (C/ Historiador Chabás, 2, Valencia, 46003) En FRANCESC RODRIGO COMES, President de l’Associació de Bibliotecaris Valencians, ... respetuosament us EXPOSA: Que el 15 de Juliol de 2002 he rebut notificació de un segon escrit enviat per la Secretaria General del Servei d’Entitats Jurídiques al que s’adjunten una série d’al·legacions presentades al borrador de l’Avantprojecte de Llei de Creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de la Comunitat Valenciana publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 13 de Maig de 2.002, a l’efecte de comunicar-nos que en el termini de 10 dies podem efectuar les al·legacions que estimem oportunes. Que mitjançant el present escrit, evacuem el trasllat conferit, i dins del termini concedit, efectuem les següents AL·LEGACIONS PRIMERA.- Aclaracions sobre les al·legacions remeses.- Inici de página De manera prèvia a formular al·legacions sobre el contingut dels escrits que este Servei ens ha donat trasllat, i per a una adecuada i clarificadora exposició de les nostres al·legacions, he d’assenyalar que : a) Respecte als escrits presentats per l’Associació TEBAD i per Esperanza López Villegas i 4 més. Estos escrits ja ens varen ser traslladats el passat 25 de Juny de 2.002 i contestats mitjançant les al·legacions presentades per esta Associació Valenciana de Bibliotecaris el 5 de Juliol de 2.002. Per tant, i respecte als mateixos, donem per reproduides les al·legacions expressades en aquell escrit. b) Respecte als escrits presentats per l’Associació d’Arxivers Valencians i per Alvar Garcia Gimeno i tres més, i Carmen Latour Esquer i 14 més. Els escrits presentats per les persones físiques es limiten a assenyalar que els seus interessos professionals “PODEN” resultar perjudicats per la creació del Col·legi Professional de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, i s’ahdereixen a les al·legacions presentades per l’Associació D’Arxivers Valencians, de la qual, i amb total seguretat són membres. En conseqüència, i per sistemàtica, respondren conjuntament als escrits presentats per les persones físiques i l’Associació d’Arxivers Valencians. SEGONA.- Inexistència dels perjudicis al·legats.- Inici de página 1. Al·leguen els adherits a l’escrit presentat per l’Associació D’Arxivers Valencians que la creació del Col·legi Professional de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de la Comunitat Valenciana “pot perjudicar els seus interessos professionals com a arxivers”. 2. Este motiu d’oposició a la creació del citat Col·legi es absolutament insostenible en Dret. No es de rebut alegar un suposat perjudici que, ni d’una manera mínima, s’aconsegueix d’escriure, exposar ni manifestar. 3. Aleshores, més bé al contrari, com ha manifestat esta Conselleria i ja han realitzat vàries Comunitats Autònomes exercint el seu autogovern, no hi ha cap obstacle per a la creació d’este Col·legi, que amb voluntat integradora es crea per a donar cabuda a tots el professionals d’estes activitats. TERCERA.- Contestació a l’Al·legació 1ª de l’Associació d’Arxivers Valencians i altres persones que s’hi adhereixen a elles consistent en la “disconformitat amb el presupòssit de la proposta de creació del Col·legi, de l’existència de la professió de “Bibliotecari, Arxiver i Documentalista”, donat que constitueixen professions diverses”. Inici de página 1. No compartim l’al·legació esgrimida per l’Associació Valenciana d’Arxivers argumentant la diferenciació entre la professió de bibliotecari i arxiver, ja que l’Administració de l’Estat reconeix que la professió de Bibliotecari i Arxiver és la mateixa, quan crea el Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i convoca places de funcionari en eixe sentit, encara que amb distintes seccions (BOE nº 74 de 27 de març de 1987) 2. L’Administració autonòmica, per exemple la Comunitat Autónoma de Madrid, reconeix el mateix quan crea el cos de Tècnics Superiors Facultatius d’Arxius, Biblioteques i Museus i convoca places de funcionaris en eixe sentit (BOCM nº 246 de 16 d’octubre de 2001) 3.- L’Administració local considera que és una mateixa professió quan convoca places de funcionaris amb la denominació de Bibliotecari-Arxiver (exemples: Torrent, Aldaia; Alfafar; Massanassa; Burjassot, Picassent, etc.) i encomana a una mateixa persona la gestió o direcció d’eixos serveis: Biblioteca Pública i Arxiu Municipal. 4- Les Universitats espanyoles imparteixen distintes titolacions, a nivell de llicenciatura o diplomatura, amb diverses denominacions, encara que bàsicament “documentació” o “biblioteconomia” on s’observa que en els seus plans d’estudi apareixen assignatures com arxivística, biblioteconomia, gestió d’unitats d’informació, etc. i informen que eixes titolacions faculten per exercir i accedir a llocs de treball, tant a l’administració pública com l’empressa privada, en arxius, biblioteques i centres de documentació (veja’s l’annex I) 5. No es coneix cap titolació universitaria específica en arxivística a nivell de llicenciatura o diplomatura. 6. Especialment en l’administració pública, és habitual el trasvassament de personal entre un arxiu i una biblioteca o inclús un centre de documentació. 7. Les tècniques de gestió de la informació i la seua difusió són les mateixes en un arxiu, una biblioteca o un centre de documentació, únicament són distints, i no sempre, els suports materials dels documents. Mirem alguns exemples: a) si un arxiu digitalitza el seu fons i el posa a Internet, la gestió d’eixe fons serà igual que la d’un centre de documentació o una biblioteca digital. b) Si una corporació municipal registra els seus actes en suport audio o video i ho deposita a l’arxiu municipal, aquest tindrà uns documents distints als “tradicionals” en paper i tindrà que gestionar una fonoteca o una videoteca igual que un centre de documentació. c) Una biblioteca pot tindre entre el seu fons documentació antiga (manuscrits, pergamins, etc.) que una visió tradicional esperaria encontrar en un arxiu. 8. Amb la irrupció d’internet i les tecnologies digitals fan que es disolguen les escases diferències entre arxius, biblioteques i centres de documentació, confluint totes elles en l’objectiu del tractament de la informació i la seua difusió. 9.- Un professional de la informació deu estar preparat, tant en l’administració pública com en l’empressa privada per poder tractar tot tipus d’informació, independentment del seu suport documental. 10.- La diferenciació de les tres professions respón a una visió arcaica i simplista del suport documental: l’Arxiu gestiona documentació administrativa i històrica; la biblioteca gestiona llibres (literatura o consulta) i el centre de documentació gestiona bases de dades. Res més lluny de la realitat: Un arxiu gestiona documents en suport paper, fotogràfics, sonors, digitals, etc. igual que una biblioteca documents llibraris, CD’s, videos, i en el cas de les municipals, per llei, el Fons Local, és a dir, entre altres, la documentació històrica del municipi; un centre de documentació gestiona documents en paper, digitals, sonors, etc. 11.- La majoria de les associacions professionals espanyoles tenen entre els seus membres a arxivers, bibliotecaris i documentalistes, reconeguent d’eixa manera la unicitat de la professió, com per exemple: Artxibozain, Liburuzain eta Dokumentazainen Euskal Elkartea (ALDEE). Asociación de Bibliotecarios, Archiveros, Documentalistas y Museólogos de Extremadura (ABADMEX). Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Documentalistas (ANABAD). Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de les Illes Balears (ABADIB). Associació Valenciana d’Especialistes en Informació (AVEI) Associació de Bibliotecaris Valencians Inclús la propia associació al.legant: Associació d’Arxivers Valencians, compta entre els seus membres a bibliotecaris-arxivers, que són responsables o directors de biblioteques municipals i arxius municipals al mateix temps. 12.- L’Associació de Bibliotecaris Valencians no integra única i exclusivament a bibliotecaris, ans al contrari, la seua voluntat integradora des de la seua fundació ha fet que formen part d’ella bibliotecaris, arxivers i documentalistes, i com diuen els seus estatuts: ARTICLE 4.- “Poden ser membres de l’Associació totes les persones que treballen a les Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació de la Comunitat Autónoma Valenciana o posseixquen els estudis necessaris per a fer-ho. Per a inscriure’s a l’Associació, l’aspirant deu sol.licitar-ho.”. ARTICLE 5.- SON FINALITATS DE L’ASSOCIACIÓ: “a) Fomentar la relació social i humana entre les persones que treballen a les Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació valencians. b) Facilitar l’intercanvi d’experiencies entre els seus membres en el camp de la seua professió per ampliar els seus coneiximents i preparació. c) Dur a terme tot allò que puga contribuir al progrés, a l’enaltiment i a la cooperació en el camp de les tècniques bibliotecaries, arxivistiques i documentals. d) Millorar els serveis de les Biblioteques, Arxius i centres de Documentació, mitjançant estudis d’investigació, informació de noves tècniques, relacions amb entitats anèlogues nacionals i extrangeres, participació en Congressos, Assemblees, Conferencies, Exposicions, Publicacions Informatives i documents sobre eixes especialitats....” 13.- És fals que l’Associació d’Arxivers Valencians associe als arxivers, al menys a tots, més bé a uns quants, i al menys exclusivament, perquè com s’ha dit abans, també tenen entre els seus socis alguns, no molts, bibliotecaris. 14.- A més a més, esta activitat, a la majoria de Corporacions Locals de la Comunitat Valenciana està desenvolupada per Arxivers/bibliotecaris, és a dir, es reconeix majoritàriament com una mateixa professió. Així: Alacant, Albaida, Alcoi, L’Alcúdia, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Alginet, Almussafes, Albatera, Les Alqueries, Bellreguard, Benicarló, Benicàssim, Benidorm, Benifaió, Benissa, Bocairent, Burjassot, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, el Campello, Carlet, Castalla, Castelló de la Plana, Catarroja, Cocentaina, Crevillent, Cullera, Elda, Elx, Foios, Gandia, Godella, Guardamar de Segura, Llíria, Massamagrell, Massanassa, Mislata, Monòver, Montcada, Novelda, Oliva, Onda, Pego, Petrer, Puçol, Picassent, Riba-roja, Sagunt, Sant Vicent del Raspeig, Sax, Segorbe, Soneja, Tavernes Blanques, Tavernes de Valldigna, Torrent, Villena, Vinarós, Xàbia, Xixona, Xirivella. Solament, hi ha Arxivers a: Alboraia, Alzira, Carcaixent, Dénia, Ibi, Manises, Nules, Ontinyent, Orihuela, Paterna, el Puig, Sueca, Torrevieja, Valencia, la Vila Joiosa, Xàtiva. En alguns Ajuntaments, com Alacant, Castelló i Gandia, hi ha arxivers sols, i arxivers bibliotecaris. CUARTA.- Contestació a l’Al·legació 2ª de l’Associació d’Arxivers Valencians i altres persones que s’hi adhereixen a elles consistent en la impossibilitat de col·legiació de les activitats de bibliotecari, arxiver i documentalista, a falta d’una reglamentació prèvia per la legislació bàsica estatal.- Inici de página 1. Ni compartim ni comprenem la segona al·legació formulada per l’Associació d’Arxivers Valencians per la manca de sentit racional i desdibuixament de la realitat social i jurídica, tant en la vessant autonòmica como estatal. Així mateix, es realitza en esta segona al·legació una ERRÒNEA interpretació de la normativa estatal i autonòmica sobre competència per a la creaciò de Col·legis Oficials PLENA de contradicciones i negacions de realitats, únicament fruit de la inconsistència d’este motiu. 2. A més, és una patent contradicció demanar que es limite la creació del Col.legi Oficial que es preten crear als bibliotecaris i documentalistes de la Comunitat Valenciana, renunciant a la inclusió indeguda dels arxivers valencians, que es demana a esta segona al.legació, amb la petició de rebujar continuar la tramitació de l’avantprojecte de llei de creació del col.legi i l’arxiu de la petició de creació presentada per l’Associació de Bibliotecaris Valenciana que figura al final de les seues al.legacions. Deurien demanar una cosa o una altra, però no les dues alhora, excepte que en la primera petició pensen que són professions distintes i en la segona, com que es senten impicats en la mateixa professió demanen el rebuig total, cosa que ens torna a demostrar la inconsitència i sentit dels motius d’oposició alegats. 3. La Constitució Espanyola, en el seu article 149.1.18, reserva a l’Estat la competència sobre les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques, i en el seu article preveu que la Llei regularà les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis professionals. La legislació bàsica estatal en esta matèria es troba recollida a la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Col·legis Professionals, modificada per la Llei 74/1978, de 26 de desembre, el Reial Decret-Llei 5/1996, de 7 de juny, y la Llei 7/1997, de 14 d’abril, de Mesures Lliberalitzadores en Matèria de Sol y de Col·legis Professionals. 4. Però, tal i com manifestarem en la Memòria acompanyada a la nostra sol·licitud, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 31, apartat 22, confereix a la Generalitat Valenciana competència exclussiva en matèria de Col·legis Professionals i exercici de professions titulades, sese perjudici d’allò establit en el articles 36 y 139 de la Constitució. En ús d’aquestes competències es va promulgar la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de Consells y Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana, i en el seu articulat es disposa que la creació de Col·legis Professionals amb àmbit d’actuació a la Comunitat Valenciana, sense perjudici de l’àmbit territorial dels ja existents, es farà mitjançant Llei de la Generalitat Valenciana, prèvia audiència dels Col·legis Professionals existent que puguen veure’s afectats. 5. A partir de 1978, es vàren crear a nivell estatal els estudis de Biblioteconomia i Doumentació amb caràcter universitari. Per Reial Decret 912/1992, de 17 de juliol, s’establí el títol de llicenciat en documentació, amb caràcter oficial i validessa en tot el territori de l’Estat. Posteiorment, ambdos fòren recollits al Reial Decret 1.954/1994, de 30 de Septembre, mitjançant el que s’homologuen al catlèg de títols universitaris oficials creat perl Reial Decret 1.497/1987, de 27 de novembre. 6. Diverses universitats espanyoles ja fa una sèrie d’anys que oferten la llicenciatura en els seus plans d’estudi, entre elles, la Universitat Politècnica de València, mentre la Universitat de València-Estudi General oferta la Diplomatura en Bliblioteconomia. Actualment hi ha diverses universitats que organitzen ensenyances dedicades a l’obtenció de la llicenciatura de documentació o similar, i que la realitat social ens mostra que ja han eixit promocions de llicenciats d’altres universitats de l’Estat, i no només a la Comunitat Valenciana, resulta a més de convenient, fins i tot necessari, crear un col·legi professional i adecuar les condicions de col·legiació d’aquestos professionals perquè puguen integrar-se al Col·legi que es preten crear. 7. El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han manifestat els criteris concrets per a definir que s’adentre per profesisions col·legiades, acollint tant a les que requereixen titulació universitària per al seu exercici com, singularment, les que no, si bé ambdues categories coincideixen en gaudir d’una reserva d’actividat. 8. En este sentit, cal apuntar que en altres Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol, els legisladors autonòmics ja han legislat lleis de creació de col·legis oficials de bibliotecaris i documentalistes . Es el cas, verbi gratia, de la Comunitat Autònoma de Catalunya on el legislador català, ja en l’any 1985 mitjançant la Lllei 10/1985, de 13 de juny, va crear el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (BOE 185/1985 de 03-08-1985, pàg. 24714), llei que posteriorment ha estat modificada per a la seua adaptació a la realitat social, per la Llei 14/1998, de 19 de novembre (BOE 10/1999 de 12-01-1999, pàg. 1210), en virtud de l’artícle 9.23 del seu Estatu d’Autonomia. 9. D’acord amb allò assenyalat, la regulació del col·legis professionals i de l’exercici de les professions titulades han d’efectuar-se mitjançant llei. Així doncs, davant el buit existent en l’àmbit territorial de la nostra comunitat d’un col·legi de professionals bibliotecaris, documentalistes, i arxivers que represente els interessos generals de la professió, especialment en les sues relacions amb l’Administració, que ordene l’exercici professional en qualsevol de les seus formes i modalitats, que defense els interessos professionals dels col·legiats i que vetle perquè l’activitat professional s’adecue als interessos dels ciutadans, l’Associació de Bibliotecaris Valencians va instar a la Generalitat Valenciana a la creació d’este col·legi. 10. Aleshores, de conformitat amb el nostre Estatut d’Autonomia, els criteris assenyalats per el Tribunal Constitucional i per el Tribunal Suprem, així com allò dictaminat favorablement per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a la creació del esmentat Col·legi, no hi ha cap impediment legal per a la continuació del present procediment de constitució. Inici de página QUINTA.- Contestació a l’Al·legació 3ª de l’Associació d’Arxivers Valencians i altres persones que s’hi adhereixen a elles consistent en la inexistència d’un interés públic per a crear un Col·legi Professional de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes.- 1. Realitzar l’afirmació que encapçala este parragraf, per part de l’Associació d’Arxivers Valencians, tal vegada reflexe la seua realitat laboral de caràcter funcionarial, però en absolut la realitat valenciana en aquest camp. 2. El col.legi Oficial de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de la Comunitat Valenciana que es propossa crear te com a objectiu agrupar i defendre els interessos professionals dels seus associats, independentment de la seua situació laboral i de si estan o no al servei de l’administarció pública. 3. Desconeixer que cada dia més l’empressa privada oferta llocs de treball per a professionals de la informació és desconeixer la realitat actual. La condició funcionarial sols s’adquireix, i no sempre, en l’administració pública, estatal, autonòmica o local, però no en organismes autònoms, fundacions, empresses estatals o privades, grans o xicotetes. 4. No podem oblidar que en els últims anys el nombre de matriculats i titulats en aquests estudis ha experimentat un considerable creixement, fet que ja en el seu dia va coincidir amb la instauració de la democràcia, implicant-hi una revalorització de la cultura i de la seua extensió, mitjançant el desenvolupament educatiu, la difusió de la lectura i les necessitats creixents d’informació i documentació. 5. Així, per una part, el creixement de la red de biblioteques i la complexitat de les tècniques i organització de les mateixes, junt amb el notable increment de la producció científica i tècnica, amb la constant evolució del mètodes i tècniques de reunió, classificació i distribució de documents i la diversitat de les bases de dades, han convertit al bibliotecari, documentalista i arxiver amb un vertader professional. Per l’altra part, les noves necessitats socials, el fenòmen de la globalització i àdhuc les noves tecnologies incideixen en les tasques i funcions d’aquestos professionals. 6. El bibliotecari, documentalista i arxiver són hui en dia un professional, i la seua funció és organitzar i administrar biblioteques amb el coneixement dels mètodes de catalogació i ordenació de fons bibliogràfics i, així mateix, informar sobre la documentació i seleccionar-la amb un coneixement científic de les bases de dades i de les tècniques de selecció i distribució per oferir un bon servei públic al ciutadà en uns casos, i en altres, per ser una peça fonamental en les institucions, fundacions i empreses privades. 7. Com diu l’escrit de presentació dels estudis de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació de la “Escuela Universitaria de Biblioteconomia y Documentación, de la Universidad Complutense de Madrid” : “Hasta hace unos años el sector público era el principal empleador de bibliotecarios, archiveros y, en menor medida, de documentalistas. En la actualidad esta tendencia ha cambiado y es el sector privado el que más puestos cubre. Es un sector el de Información y Documentación un tanto desestructurado en el que no existe un perfil homogéneo. Así conviven desde los perfiles tradicionales de bibliotecario, archivero o documentalistas hasta perfiles más amplios como gestor de la información o incluso gestor del conocimiento. “ 8. Per altra part, es inaplicable al present cas la Sentència de 31 de Gener de 2.002 dictada per la Secció Primera de la Sala de los Contenció-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, citada per l’Associació d’Arxivers Valencian al seu escrit, i referent a un supòssit absolutament diferent al present, doncs fa referència a una activitat específicament funcionarial, como és la desenvolupada pels Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local que desenvolupen les seus tasques a l’àmbit exclussivament funcionarial. Com acertadament assenyala la sentència referenciada, “la actividad de aquellos profesionales que se limitan EXCLUSIVAMENTE a prestar servicios a la Administración, como funcionarios, sometidos a una relación administrativa de sujeción especial, es totalmente ajena al fin de los Colegios Profesionales, que no es otro que la ordenación y regulación del ejercicio privado de las profesiones”. Y segueix assenyalant “un Colegio de Funcionarios, en el sentido que aquí se contempla. Está materialmente imposibilitado para ejercer la mayor parte de las funciones públicas que el legislador le encomienda a los Colegios Profesionales”. 9. En canvi, la professió de bibliotecari, documentalista o arxiver NO és una activitat exclussivament funcionarial. Evidentment, les corporacions e institucions públiques tenen bibliotecaris, arxivers, i documentalistes com també tenen lletrats, economistes, metges, informàtics, arquitectes, aparelladors, etc. Però, açò no limita que estos professionals s’agrupen en Col·legis Professionals. A més, i com assenyala la Escuela Universitaria de Biblioteconomia y Documentación, de la Universidad Complutense de Madrid “Hasta hace unos años el sector público era el principal empleador de bibliotecarios, archiveros y, en menor medida, de documentalistas. En la actualidad esta tendencia ha cambiado y es el sector privado el que más puestos cubre.”. 10. Per tant la creació del Col.legi si estaria justificada en aquest punt al adreçar-se igualment a aquells professionals que desenvolupen el seu treball en l’empressa privada. 11. Negar este principi seria com negar la justificació de l’existència, per exemple, del col.legi de metges basant-se en que un gran nombre dels seus membres treballen per a la sanitat pública. Inici de página SEXTA.- Contestació a l’Al·legació 4ª de l’Associació d’Arxivers Valencians i altres persones que s’hi adhereixen a elles consistent en la falta de legitimació per a proposar la creació del Col·legi o per a redactar els Estatuts Provissionals.- 1. L’Associació de Bibliotecaris Valencians inclou entre els seus membres a un apreciable nombre d’arxivers valencians, com així ho demostra la seua nòmina d’afiliació. 2. L’Associació de Bibliotecaris Valencians no integra única i exclusivament a bibliotecaris, ans al contrari, la seua voluntat integradora des de la seua fundació ha fet que formen part d’ella bibliotecaris, arxivers i documentalistes, i com diuen els seus estatuts. ARTICLE 4.- “Poden ser membres de l’Associació totes les persones que treballen a les Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació de la Comunitat Autónoma Valenciana o posseixquen els estudis necessaris per a fer-ho. Per a inscriure’s a l’Associació, l’aspirant deu sol.licitar-ho.”. ARTICLE 5.- SON FINALITATS DE L’ASSOCIACIÓ: “a) Fomentar la relació social i humana entre les persones que treballen a les Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació valencians. b) Facilitar l’intercanvi d’experiencies entre els seus membres en el camp de la seua professió per ampliar els seus coneiximents i preparació. c) Dur a terme tot allò que puga contribuir al progrés, a l’enaltiment i a la cooperació en el camp de les tècniques bibliotecaries, arxivistiques i documentals. d) Millorar els serveis de les Biblioteques, Arxius i centres de Documentació, mitjançant estudis d’investigació, informació de noves tècniques, relacions amb entitats anèlogues nacionals i extrangeres, participació en Congressos, Assemblees, Conferencies, Exposicions, Publicacions Informatives i documents sobre eixes especialitats....”. 3. És fals que l’Associació d’Arxivers Valencians associe als arxivers, al menys a tots, més bé a uns quants, i al menys exclusivament, perquè com s’ha dit abans, també tenen entre els seus socis alguns, no molts, bibliotecaris. 4. L’Associació de Bibliotecaris Valencians, des de la seua fundació l’any 1990 ha organitzat entre altres cursos sobre arxivística i arxius, participant els seus membres en diverses activitats en eixe camp. 5. Si durant dotze anys ha treballat per la dignificació professional dels bibliotecaris, els arxivers i els documentalistes i la millora dels serveis corresponents, si es considera legitimada per promoure un Col.legi Oficial de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes. 6. Cal senyalar que a esta iniciativa s’ha sumat una altra associació, l’Associació Valenciana d’Especialistes en Informació (AVEI) que agrupa un important nombre de professionals dels camps esmentats. 7. Al contrari, no s’enten la pretensió de l’Associació d’Arxivers Valencians de rebutjar la creació del col.legi, ja que la col.legiació no és obligatoria, ni es veu la seua legitimació per a sol.licitar-ho donada la seua escasa representació professional i la seua recent fundació. 8. En quant al funcionament democràtic que exigeix l’article 36 de la Constitució, és plenament compatible amb l’encomanda a l’Associació de Bibliotecaris Valencians d’aprovar els estatuts provisionals del Col.legi, ja que són els seus promotors i per tant no es pot encomanar a unes persones o associacions que no solament no el promouen, sino que volen que no es cree. L’aprovació dels estatuts d’una entitat correspón als promotors i no pot fer-se “urbi et orbe”, perquè això significaria que mai s’alcançaria el “quorum” necessari al desconeixer-se el “cos electoral”. Cal afegir en este apartat que l’AVEI ha al.legat i l’Associació de Bibliotecaris Valencians ha fet seua eixa al.legació, la seua voluntat de participar en el procés constitutiu del Col.legi Oficial, el que mostra la nostra voluntat integradora. 9. En cap moment s’ha negat la participació dels arxivers en eixe procés, tot i que els arxivers associats a l’Associació de Bibliotecaris Valencians o a l’AVEI, o que en un futur s’associen, participen de ple dret en totes les accions conduents a la creació del col.legi Oficial de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de la Comunitat Valenciana. Així doncs, i en virtud del antecedents descrits anteriorment, SOL·LICITE AL SERVEI D’ENTITATS JURÍDIQUES DE LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES que es tinga per presentat este escrit, s’admitisca, per evacuat el trasllat conferit i resolga de conformitat a lo exposat en el cos del mateix. En la Ciutat de València a 25 de Juliol de 2.002. SIGNAT: En FRANCESC RODRIGO COMES President de l’Associació de Bibliotecaris Valencians.
|